La Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL), la Societat Espanyola d’Hospitalització a Domicili (SEHAD) i la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) han coordinat i avalat la publicació del «Document de consens sobre cures pal·liatives (CP) en la insuficiència cardíaca (IC) avançada».
En aquest document destaca la participació de dos cardiòlegs de l’Hospital de Manacor, el Dr. Luis López Rodríguez i la Dra. Ana Sahuquillo Martínez.
Necessitat d’integració precoç de les cures pal·liatives
El document se centra en la insuficiència cardíaca avançada (IC), un problema de salut rellevant associat a una elevada morbimortalitat; aproximadament la meitat dels pacients diagnosticats d’IC moriran en menys de cinc anys. Tot i que la majoria dels pacients amb IC expressen el desig de ser atesos per un equip de CP i de morir al seu domicili, una gran part (prop de la meitat) mor en l’àmbit hospitalari.
El consens ressalta la importància essencial de la incorporació precoç de les CP en les fases avançades de la malaltia, amb l’objectiu d’optimitzar l’atenció, millorar la qualitat de vida del pacient i protegir el seu entorn familiar.
Abordatge multidisciplinari i planificació anticipada
Es recomana la integració precoç dels equips de CP en tots els pacients amb IC. Aquesta atenció requereix un enfocament multidisciplinari, amb la participació de cardiologia, geriatria, medicina interna i rehabilitació, coordinats amb els equips d’atenció primària i de CP, per garantir la continuïtat assistencial.
Un element fonamental és la Planificació de Decisions Anticipades (PDA), un procés continu, dinàmic i susceptible de modificació. La PDA permet als pacients identificar els seus valors, reflexionar sobre escenaris de malaltia greu i definir preferències de tractament. Es recomana abordar la PDA de manera rutinària, així com davant determinats fets clau, com l’augment dels símptomes, la disminució de la capacitat funcional o l’empitjorament que requereix hospitalitzacions recurrents.
Reptes clínics i maneig simptomàtic
El document aborda la complexitat de la IC avançada, que inclou una valoració integral de les dimensions funcional, psicològica, social i espiritual del pacient.
Pel que fa al tractament, tot i que els inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2 (iSGLT2), els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA), els betabloquejadors i els antagonistes dels receptors de mineralocorticoides (ARM) han demostrat beneficis en la IC, en la fase avançada és freqüent la intolerància als fàrmacs. Es subratlla que el tractament de la congestió, mitjançant l’ús de diürètics d’ansa a dosis elevades, és el pilar fonamental per a l’alleujament dels símptomes en la fase pal·liativa. Estratègies com la diàlisi peritoneal pal·liativa i el drenatge terapèutic també es consideren en casos de congestió refractària.
A més, es destaca la necessitat de suport nutricional, ja que la IC avançada incrementa el risc de desnutrició. En aquest context, la rehabilitació i les teràpies conductuals, com la teràpia cognitivoconductual, són clau per millorar la qualitat de vida i mantenir la funcionalitat.
Decisions al final de la vida
Els autors insisteixen que, a mesura que la malaltia progressa, s’ha de dur a terme una adequació de l’esforç terapèutic, evitant tractaments agressius i desproporcionats que no aportin un benefici real.
Un aspecte crucial és la desactivació del Desfibril·lador Automàtic Implantable (DAI) en situacions de final de vida. Les guies suggereixen parlar de la desactivació del DAI abans de la seva implantació, ja que les descàrregues poden ser doloroses i disminuir la qualitat de vida en l’etapa terminal. L’ordre de desactivació del DAI hauria d’anar acompanyada de l’ordre de no reanimació (ONR), tot i que això es produeix en menys del 5% dels casos.
El document conclou reafirmant la importància de la comunicació constant i del suport a la família i als cuidadors, que afronten una sobrecàrrega emocional significativa. És fonamental que l’atenció en els darrers dies se centri en el màxim confort físic, emocional i espiritual del pacient.